martes, 12 de junio de 2007

8 de març

Vuit de març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

Comentari

Maria Mercè Marçal li posa a aquest poema 8 de març perquè és el dia internacional de la dona, amb aquest títol el que vol fer és dedica el poema a les dones, a més aquesta composició acaba amb la paraula alliberament.

La poesia està dividida en tres estrofes, encapçalades per una divisa, les tres estrofes tenen 6 síl·labes cada una, am rima lliure i en alguns d'ells hi ha encavalcaments, si ho llegim tot seguit té un ritme de cançó popular reforçat amb la repetició d'alguns versos. El que més abunda en aquesta composició són les comparacions.

En aquest poema un altra vegada fa referència a la lluna, la lluna és un símbol feminista. En la primera estrofa ens diu que totes les dones alçarem les mans cap a la lluna i farem el signe de la dona, obrir una finestra en un món tancat per a les dones. En la segona estrofa parla de les bruixes, ens diu que ella es sent hereva de les bruixes, i ens explica que totes les pors que tenim les dones les tenim que fer desaparèixer, i que les dones tenen que deixar tot allò que fa referència amb les tasques domestiques i també les tasques de cura dels infants. També ens explica que no canviaran la seva llibertat per rés del món, encara que li donin diners, poder... les dones el que més volem és llibertat. L'única cosa que servirà a les dones per seguir vivint és la seva pròpia vida, les dones tenen que deixar de viure per casar-se i formar una família i passar a pensar més en elles. A la tercera estrofa és fa una petició pel futur, que és un historia nova on a dona serà una dona lliure, una dona orgullosa per ser dona que té orgull propi i que reivindica el seu gènere i la seva llibertat.

1 comentario:

Les Vinyes dijo...

Aquí passa el mateix: no comentes cap aspecte formal.