Bruixa de dol

Bruixa de dol

I
ZODÍAC

Lligo els records i tanco la maleta:
que engoleixi aquest llast l'avenc marí.
Que els peixos cusin la boca d'un destí
amarinat en aigües de desfeta.

Fem joc de nou a l'estranya ruleta
i llancem daus inèdits al camí.
Lladres gasius, amb el foc per botí,
cremem el darrer full de la llibreta!

Cal que encertem, amb l'ai de la sageta,
l'arbre i el cor, la fulla i el verí
i ens fem penyora d'amor a la bestreta.

I, conjur del mal astre, a l'endeví,
apuntem cels, amb pinzell de poeta
on fan la trena el cranc i l'escorpí.


III

Aquest mirall em diu que sóc ben sola
i no hi fa res que el trenqui en mil bocins.
He enfilat el carrer trist que va a escola
i em marco, amb guix, entorn, els meus confins.

La lluna riu, dins la nau que s'endola.
I jo sembro amb pedretes els camins
que em duen cap a mi, nit meva endins.
Baixo al meu pou, amb bleix de corriola.

Tu, lluna, rius, i em vesteixo de lluna.
M'arrenco el collaret d'agres estrelles
i el mar se les empassa d'una a una.

I et prenc el cor segur amb què cabdelles
el teu destí, per fer, amb cartes velles,
un solitari nou sobre la duna.


IV
INTERLUDI ROMÀNTIC

Amb el ventall em defenso de tu.
Abaixo els ulls, com la dama d'abans.
Però sense saber-ho i sense mans
et faig senyals amb el gest oportú.

Tanco el ventall, i em crema la mirada.
Duc un petó menut al cap dels dits
que et cerca enjogassat. A la postada
dels bibelots he amagat els neguits,

i de sobte s'estimben, de tant vent
que fan, pintats, ocells i violetes.
El vespre, avergonyit, fuig de puntetes.
La nit truca a la porta tendrament

i em cega amb pluja de bona saó
mentre els follets surten en processó.


VII

El mag m'espera a frec de l'envelat
i jo arribo amb la bruixa del casal
on visc amb mi, i amb l'ombra del meu mal.
A voltes sense mi, i amb l'ull fadat.

La solitud l'he duta de bracet
i la passejo per aquests paratges.
Metgia em duu la nit, com un secret:
farina d'alba en amargants beuratges.

¿Quin vell molí moldrà l'hora del dia
en què he trobat suport per al meu braç?
La pastaré amb llevat de melangia.
Però sabré encetar, deserta, un pas

de ball amb mi, i el mag per companyia,
com una barca sola a la badia.


XI

En bosc amarg cavalca un vent salvatge.
¿Quin rou talla les ungles del cavall
i retorna les herbes de l’estrall?
No hi ha destrals que esbranquin el paisatge.

Sense penons i franques de guiatge
les hores donen esperons al gall
i destrien la lluna del mirall
quan ve la nit i se’ns endú d’ostatge.

Barques d’amor incendien la platja
i obren camí, sense ombra d’escandall.
Lluny de tot seny, i a frec de l’estimball,

clavo la xarxa en la carn de l’onatge
per prendre els ulls al mar, en el redall,
i heure-li el cor en el mateix viatge.


XII

Els teus llavis. La fruita. La magrana...
Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana

que em fuges pels cabells, sense frontera,
al bat del sol, ales d'ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast de boira matinera.

El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola't al meu ventre
i cerca'm, amb verí d'amor, al centre.

Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l'escenari.


XIII

Bruixa de dol, al meu cau solitari,
he clos el llibre on l'òliba fa dia.
A trenc d'oblit s'esquera la falzia
i el gessamí al tombant d'aquest llunari.

Amb pas furtiu, per fosc itinerari,
l'aranya ha pres altre cop el casal.
Cendra d'amor assenyala el portal.
Però la lluna em dicta que despari

el decorat -veus?, l'arbre malferit
serva a l'escorça la teva divisa-.
I em cita al fons de l'estany sense brisa.

Torno el mirall al calaix de la nit
i esborro el rastre, travessat d'agulles.
Se'm bada als dits la tristor de les fulles.




Avui les fades i les bruixes s'estimen

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.

Comentari


Zodíac

Primer sonet de l'a composició que dona nom a l'obra. En aquest poema utilitzat el jo poètic. Ens diu que guarda els seus records en una maleta, vols que els seus records se’ls endugui el mar. Quan parla de les aigües de desfeta va referència al seu matrimoni, tots els records que té del seu matrimoni els vol oblidar. L'escriptora confia en la roda de la fortuna, ella vol tornar a començar de nou. Ella creu que ara que començarà de nou cal encerta per no tornar a equivocar-se. Des de la segona estrofa parla en plural o fa perquè es una reflexió del que tenim que fer tothom després d'un engany amorós, que tenim que tornar-lo a intentar. En aquest poema fa referència als signes zodiacals de ella i del seu marit. Ella ens explicar també el que em det fer per començar una relació després d'una relació que a terminat malament.

Al primer quartet hi ha moltes imatges relacionades amb el mar però a partir d’aquí hi ha mots relacionats amb el joc com per exemple: sort, destí, ruleta, daus... Hi ha molts mots relacionats amb el joc perquè l'autora relaciona les relaciones amoroses amb l'atzar i el destí. La sageta és la sageta de cupido o Eros, y el que ens vol a donar a entendre l'autora es que a vegades la sageta de l'amor encerta i altres vegades no.

Aquest poema és un sonet, dos estrofes de quatre versos y dos estrofes de dos, d'art major 10 síl•labes. El primer vers està cesurat a la quarta síl•laba, el terce vers també està cesurat i també està cesurat a la quarta síl•laba. La rima és creuada en els dos quartets i encadenada en els dos tercets i a demés s’observen rimes masculines i rimes femenines. L'estructura s'adequa a l'estructura habitual del sonet.

-III-

En l'obra de Maria Mercè Marçal és molt habitual la figura del mirall i la lluna. Aquest poema parla de la solitud. En aquest poema surt el mirall però età trencat perquè no vol veure la realitat. L'autora està trista, i es marca els seus propis límits.


Bruixa de dol XIII

La composició "bruixa de do"l està formada per XIII. i aquest concretament és el numero XIII, no es casualitat que sigui en número XIII, perquè tothom relacionem el numero 13 amb la mala sort. Aquest poema està relacionat amb la solitud, el jo poètic de Maria Mercè Marçal és la Bruixa de dol. En aquest poema ella diu que viu de nit fa la seva vida per la nit.

Aquí parla de dues plantes que estan oblidades i san fet malbé, això a passat que ha canviat la lluna, la lluna representa el amor però aquesta lluna cada vegada mes es va substituint per un mirall, el mirall ens reflecteix la nostra imatge i per altra es un vidre impenetrable. Secretament escriu com diu amb l'aranya ho fa d'amagat perquè ningú se'n assabenti, la aranya es una personificació de ella mateixa.

En el primer tercet hi trobem un encavalcament, en el primer vers hi ha una interpel•lació a una altra persona. En el tercet trobem una metàfora l'arbre malferit, l'arbre representa que és ella mateixa. La lluna en el poema es substituïda per un mirall i ara el mirall es substituït per l'estany. Ella diu que guarda el mirall és a dir que ja no es veu a ella mateixa, i que ja no el seu rostre travessat d'agulles on les agulles representen el dolor i les dificultats de la vida, el final d'aquest poema és molt tràgic.

En conclusió teníem una bruixa que era ella mateixa que viu solitària en un cau, que viu en les fosques en secret. És una bruixa que va d’amagat, que va per llocs boscos igual com si fossi una aranya. El seu amor últim amor està desfet, és un amor trist que se li va de les mans.

Aquest poema a simple vista ja veiem que és un sonet, està format per versos d'art major, aquest poema és un poema escrit en un registre culte. En el primer quartet els tres primers versos són decasíl•labs cesurats a la quarta síl•laba però l'últim vers té onze síl•labes. El segon quartet tots els versos són decasíl•labs tots el versos estan cesurats a la quarta síl•laba menys l'últim vers que no té cesura. Aquest poema té la rima creuada en els quartets i pel que fa als tercets rima el primer vers del primer tercet amb el primer vers del segon tercet y els dos vers del primer tercet entre ells, i els dos vers del segon tercet entre ells també.