Sense llops ni destrals

Sense llops ni destrals

IV
CEL NEGRE

Per a l'Assumpta

L'esvoliac fa nit a la lluerna.
Però la pluja em diu que tens raó.
Té, partim-nos la poma en un racó
on no arribi el glaç de la galerna.

Arreu hi ha murs i torres de defensa
i al caire d'aquest cel manen destrals.
Hem travessat el torrent fosc per guals
marcats, amb peus menuts sense remença.

I a les palpentes hem topat l'escut.
Sabrem refer camins, pel viu de l'ordi?
Si no, no hi ha terme per al llagut

que encén tardors amb mots de llibertat.
La lluna nova, saps?, diu que et recordi
que el NO d'avui du un SÍ a l'altre costat.


TRÍPTIC PER A UNA QUIMERA

Per a Ina, d'un any estant

2

Ralet, ralet... Paraules petitones.
Zapz? La Maiameixè t’eztima finz al cel!
Besar-te els ulls és fer volar un estel
en un bosc sense llops ni destrals. Te n’adones?

Cuca de fanalet, al ràfec de l’orella
hi he arribat amb l’amor humit de serení.
Penyora aquest joc, duré, demà al matí,
braçalets de petons a cada manuquella.

Cerquem tresors menuts, amagats endebades.
I què, si ens hi perdíem per set anys teraranys!
Per obrir la magrana tancada sense panys
ens hem calçat als dits els peücs de les fades.

I hem alçat, a l’esqueix de l’hora violeta,
una festa d’olors amb la trena desfeta.

Comentari

Aquesta composició s’anomena “Sense llops ni destrals” la paraula "llop" simbolitza la violència. Els llops podrien ser els homes que consideren inferiors a les dones i les destrals són les eines que utilitzen aquests "llops" per sotmetre a les dones.
Aquest poema està dedicat l’Assumpta que és una amiga de Maria Mercè Marçal.El títol del poema "Cel Negre" es pot relacionar amb la nit i amb el sofriment.Al primer paràgraf l'autora li suggereix a una altra persona repartir-se la poma, la poma és la fruita prohibida, també la poma representa el símbol del pecat per la historia d’Adam i Eva, al que és pot estar referint l’autora amb repartir-se la poma es a tindre una relació amorosa.
L'autora, en la segona estrofa diu: “al caire d'aquest cel manen destrals” el que ens vol donar a entendre l’autora amb aquestes paraules és que els homes són els que dominen el món. L'autora i l'altra persona han passat per un torrent fosc d'amagat i poc a poc, és a dir, han anant fent el camí poc a poc i a les fosques sense que ningú es dones compte.
A la tercera estrofa Maria Mercè Marçal es qüestiona si serà capaç de refer el camí de tornada. Ella ens expressa que ha de ser capaç de refer el camí de tornada perquè si no ho fa no podrà tindre llibertat.
El poema acaba amb esperança. La relació secreta que mantenen les dues dones és ara impossible, però l’autora té confiança de que en un futur segurament si que serà possible.