DIVISA
Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.
Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota.
Comentari
En aquesta primera composició que obre l'obra de bruixa d dol està en forma d'imatge. Posa noms a les coses, es una manera de revindicar que les coses existeixen i ella també existeix. Aquesta disiva esta fromada formalment en quatre versos, son versos de diferent nom de sil·labes uns versos són dart major i d'altres dart menor són versos lliures. Concluim que es una declaració de principis on l'autora dona l'improtancia de donar nom a la seva obra.
miércoles, 30 de mayo de 2007
martes, 29 de mayo de 2007
Estructura
La primera part conté :
1. La divisa
2. Foc de pales I, II, III, IV i V
3. Tombant (dotze composicions)
4. Foguera Joana ( nou composicions)
5. Bruixa de dol ( tretze composicions)
La majoria d'aquests poemes estan escrits en versos d’art menor i rima assonant, els de Bruixa de dol són sonets amb versos decasíl•labs.
Temes
Segueixen una cronologia:
• Des de la seva infantesa.
• la seva primera relació amorosa.
• la desfeta de la relació .
• el compromís i la presa de consciència com a dona.
• Després el pas del jo individual i la solitud cap al nosaltres feminista i solidari.
La segona par conté:
1. Avui les fades i les bruixes s'estimen
2. Els núvols duien confeti a les butxaques(vuit composicions)
3. Sense llops ni destrals (6 composicions)
4. Vuit de març.
La major part d'aquests poemes estan dedicats.
1. La divisa
2. Foc de pales I, II, III, IV i V
3. Tombant (dotze composicions)
4. Foguera Joana ( nou composicions)
5. Bruixa de dol ( tretze composicions)
La majoria d'aquests poemes estan escrits en versos d’art menor i rima assonant, els de Bruixa de dol són sonets amb versos decasíl•labs.
Temes
Segueixen una cronologia:
• Des de la seva infantesa.
• la seva primera relació amorosa.
• la desfeta de la relació .
• el compromís i la presa de consciència com a dona.
• Després el pas del jo individual i la solitud cap al nosaltres feminista i solidari.
La segona par conté:
1. Avui les fades i les bruixes s'estimen
2. Els núvols duien confeti a les butxaques(vuit composicions)
3. Sense llops ni destrals (6 composicions)
4. Vuit de març.
La major part d'aquests poemes estan dedicats.
lunes, 21 de mayo de 2007
Foc de pales II
Foc de palesII
La nit em clava
el seu ullali
el coll em sagna.
Sota les pedres
l’escorpit
balla que balla.
La pluja, lenta
facamí
fins a la cambra.
L’escala fosca
del desig
no té barana.
Comentari
En aquesta composició canvia els ganivets pels ullals. Ella en aquest poema es representa com l’escorpí, perquè és el seu signo zodiacal i ella creia molt en això, s'amaga sota les pedres perquè hi ha alguna cosa que ol amagar, un sentiment reprimit perquè si ella ho ensenya els ullals li faran mal perquè l'estan amenaçant. Alguna cosa igual que l'aigua es va obrint camí cap a la cambra, però es va enfilant cap una cambra que les escales no tenen barana amb això vol expressar que es un desig amb molt perills. Aquesta composició recorda una mica a les composicions oníriques dels avantguardistes.
Aquesta composició té 4 estrofes de 4 versos que són de quatre sil·labes, amb una rima assonant, quan rimen perquè no tots els versos rimen ho fan de manera assonant.
Foc d pales I
Poesia 1
Aquesta primera composició té moltes influencies de l'obra "Romancero Jitano" de Federico García Lorca, i sobretot de la composició anomenada "Rellerta".
Hi ha 5 quartetes i una tronada de dos versos que es va repetint al llarg de la poesia, els dos primers versos de cada quarteta repeteixen el dos últims versos de la quarteta anterior. Té dos quartetes de rima assonant, el numero de síl•labes de cada versos de les quartetes és de 5 síl•labes.
Hi ha paral•lelisme entre els dos primers versos. Els ganivets suggereixen mal, dolor, venjança. En la segona estrofa l'autora posa enfasi en la qüestió de la solitud de que ella és un persona que està sola, l'autora ens indica que es de nit perquè diu que els ganivets són negres. Hi havia una barca però no hi havia ningú que la remes ni tampoc hi havia rés, però hi havia uns rems però no tocaven l'aigua sinó que les bellugava el vent. La lluna que es un símbol romàntic està dins de la barca i està amenaçada per els ganivets.
L'autora intenta dir que és troba sola, esperant l'arriba de l'alba d'un nou dia, és una nit plena d'amenaces sense un horitzó optimista a la vista i on perquè ella trobes l'amor no seria un amor feliç perquè hi ha molts condicionants que l'estan escanyant.
Aquesta primera composició té moltes influencies de l'obra "Romancero Jitano" de Federico García Lorca, i sobretot de la composició anomenada "Rellerta".
Hi ha 5 quartetes i una tronada de dos versos que es va repetint al llarg de la poesia, els dos primers versos de cada quarteta repeteixen el dos últims versos de la quarteta anterior. Té dos quartetes de rima assonant, el numero de síl•labes de cada versos de les quartetes és de 5 síl•labes.
Hi ha paral•lelisme entre els dos primers versos. Els ganivets suggereixen mal, dolor, venjança. En la segona estrofa l'autora posa enfasi en la qüestió de la solitud de que ella és un persona que està sola, l'autora ens indica que es de nit perquè diu que els ganivets són negres. Hi havia una barca però no hi havia ningú que la remes ni tampoc hi havia rés, però hi havia uns rems però no tocaven l'aigua sinó que les bellugava el vent. La lluna que es un símbol romàntic està dins de la barca i està amenaçada per els ganivets.
L'autora intenta dir que és troba sola, esperant l'arriba de l'alba d'un nou dia, és una nit plena d'amenaces sense un horitzó optimista a la vista i on perquè ella trobes l'amor no seria un amor feliç perquè hi ha molts condicionants que l'estan escanyant.
Obra
Característiques generals de bruixa de dol:
• el que l'autora intentava era trobar una veu pròpia, que es basi en la tradició literària catalana de les fades i les bruixes.
• La felicitat fugaç, instantània, efímera de la relació amorosa en el nostre context social.
• L'antagonisme complex i ambivalent entre homes i dones.
• Intenta expressar l'experiència quotidiana de les dones de forma individual i col•lectiva, posant enfasi a la seva solitud, també expressa la solidaritat entre les dones.
Forma:
• En aquesta obra utilitza el sonet, les cançons i formes diverses.
• L'obra és pot estructurar en dos parts, la primera és més llarga i la segona és més curta més reduïda, i tant a la primera com a la segona part primer hi ha els poemes amb una forma i una mètrica més popular i després els sonets.
Títol
En el títol fa un homenatge a Josep Vicenç Foix i a la seva obra "Sol i de dol" i a una cançó tradicional i popular "Plou i fa sol".
"Sol i de dol"
Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.
I dic: On sóc? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?
Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany
O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.
"Plou i fa sol"
Plou i fa sol
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol;
les bruixes porten dol.
Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.
• el que l'autora intentava era trobar una veu pròpia, que es basi en la tradició literària catalana de les fades i les bruixes.
• La felicitat fugaç, instantània, efímera de la relació amorosa en el nostre context social.
• L'antagonisme complex i ambivalent entre homes i dones.
• Intenta expressar l'experiència quotidiana de les dones de forma individual i col•lectiva, posant enfasi a la seva solitud, també expressa la solidaritat entre les dones.
Forma:
• En aquesta obra utilitza el sonet, les cançons i formes diverses.
• L'obra és pot estructurar en dos parts, la primera és més llarga i la segona és més curta més reduïda, i tant a la primera com a la segona part primer hi ha els poemes amb una forma i una mètrica més popular i després els sonets.
Títol
En el títol fa un homenatge a Josep Vicenç Foix i a la seva obra "Sol i de dol" i a una cançó tradicional i popular "Plou i fa sol".
"Sol i de dol"
Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.
I dic: On sóc? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?
Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany
O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.
"Plou i fa sol"
Plou i fa sol
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol;
les bruixes porten dol.
Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.
Biografia
Biografia de Maria Mercè Marçal
• Maria-Mercè Marçal va néixer a Barcelona 1952 i va morir al 1998. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), població on passa tota la infància.
• Poeta, traductora i narradora. Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts.
• Es dóna a conèixer l'any 1977 va rebre el Premi Carles Riba. Des d'aleshores publica diversos poemaris, l'últim del quals, Desglaç, recull l'obra escrita entre el 1984 i el 1988.
• L'escriptora publica també la novel•la La passió segons Renée Vivien recull el Premi Carlemany, que obté diverses distincions de la crítica.
• A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai.
• Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet.
• Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)